Consell de l’Audiovisual de Catalunya. «Informe sobre el audiovisual en Cataluña 2025»
Data de publicació: 02 d’octubre 2026
Catalunya concentra més de la meitat dels ingressos i de l’ocupació de la indústria espanyola del videojoc
L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) analitza l’evolució econòmica del sector, l’oferta de continguts, els hàbits de consum i les principals tendències que estan configurant el futur de la indústria, amb una atenció especial al pes del videojoc i a la incorporació de la intel·ligència artificial als mitjans i al sector audiovisual.
- Catalunya concentra més de la meitat dels ingressos i de l’ocupació de la indústria espanyola del videojoc.
- La indústria catalana del videojoc factura 756 milions d’euros i podria apropar-se als 900 milions el 2028.
- Catalunya va ser la regió de la UE que més projectes d’inversió estrangera directa en videojocs va atraure entre el 2020 i el 2024.
- Gairebé un terç de les empreses i els estudis espanyols de videojocs es concentra a Catalunya, principalment a Barcelona.
El sector audiovisual català continua la seva transformació, marcada per la digitalització, els nous hàbits de consum i la incorporació de tecnologies com la intel·ligència artificial.
Entre les tendències analitzades per l’informe destaca especialment el videojoc, un sector en què Catalunya ocupa una posició rellevant tant dins d’Espanya com en el context europeu.
Catalunya concentra més de la meitat dels ingressos i de l’ocupació del videojoc a Espanya
La indústria catalana del videojoc va assolir una facturació de 756 milions d’euros i va concentrar el 53,1% dels ingressos i el 50,4% dels llocs de treball del sector a Espanya.
L’informe preveu, a més, que la indústria mantingui el seu creixement durant els pròxims anys, amb una taxa anual estimada del 4,3%, que podria situar la seva facturació prop dels 900 milions d’euros el 2028.
El pes empresarial també és significatiu: gairebé un terç de les empreses i els estudis espanyols de videojocs es concentra a Catalunya, principalment a Barcelona.
L’ecosistema mostra, a més, signes de maduresa. Un de cada quatre estudis catalans supera els deu anys de trajectòria, mentre que el percentatge d’empreses amb menys de dos anys d’activitat ha passat del 19% al 8%.
La posició de Catalunya va més enllà del mercat espanyol. Entre el 2020 i el 2024 va ser la regió de la Unió Europea que més projectes d’inversió estrangera directa en videojocs va atraure.
El mercat mundial del videojoc assoleix els 197.000 milions de dòlars
El creixement de la indústria catalana es produeix en un mercat global d’enormes dimensions. La indústria mundial del videojoc va generar 197.000 milions de dòlars el 2025, un 7,5% més que l’any anterior.
Les perspectives recollides per l’informe apunten que el mercat superarà els 220.000 milions de dòlars el 2028.
Com a exemple de la dimensió econòmica assolida per les grans produccions, l’informe recull les previsions sobre Grand Theft Auto VI: segons les estimacions citades, el videojoc podria generar 1.000 milions de dòlars només durant el dia del seu llançament i 3.200 milions durant el primer any.
El creixement conviu, però, amb una profunda reestructuració empresarial i laboral. El 26% dels desenvolupadors europeus es va veure afectat per acomiadaments durant l’últim any, mentre que la indústria mundial acumula al voltant de 30.000 acomiadaments des del 2023.
El 43% dels catalans juga a videojocs
Els videojocs formen ja part dels hàbits audiovisuals d’una part significativa de la població. El 43% dels catalans afirma jugar a videojocs i gairebé un terç ho fa diàriament, amb un consum mitjà de 5 hores i 17 minuts setmanals.
La penetració és especialment elevada entre els joves: tres de cada quatre catalans d’entre 14 i 24 anys són jugadors.
Però el videojoc tampoc no és ja un fenomen exclusivament juvenil. Una de cada quatre persones de més de 65 anys juga a videojocs.
A escala mundial, el nombre de jugadors va arribar als 3.578 milions el 2025, un 4,4% més que l’any anterior, i les previsions apunten que es podrien assolir els 4.000 milions el 2028.
El 74% dels videojocs desenvolupats a Catalunya es poden jugar en català
L’informe presta també una atenció especial a la presència del català en l’entorn digital.
El 74% dels videojocs desenvolupats a Catalunya es poden jugar en català, i el novembre del 2025 es va assolir la fita de 300 videojocs disponibles en aquesta llengua.
La disponibilitat contrasta, però, amb el seu ús: només el 7,1% dels catalans juga a videojocs en català, tot i que el percentatge ha augmentat 1,1 punts respecte de l’any anterior.
Les dades mostren així una diferència rellevant entre la disponibilitat creixent de videojocs en català i el seu ús efectiu per part dels jugadors.
Els e-Sports assoleixen els 4.780 milions de dòlars
Els esports electrònics continuen també la seva expansió. Els e-Sports van generar 4.780 milions de dòlars arreu del món el 2025 i les previsions apunten que el mercat podria apropar-se als 6.000 milions el 2029.
A Espanya, la indústria va fregar els 50 milions d’euros el 2025 i podria arribar als 65 milions el 2029. L’informe recull, a més, que Espanya és el país de la Unió Europea amb més interès pels e-Sports.
Les audiències reflecteixen igualment la seva dimensió global. El Campionat Mundial de League of Legends es va tornar a apropar als 7 milions d’espectadors, mentre que més de 62.000 persones van assistir a Pequín a la final de la King Pro League d’Honor of Kings, establint un rècord mundial d’assistència presencial a un esdeveniment d’esports electrònics.
La intel·ligència artificial s’incorpora a les rutines dels mitjans catalans
Juntament amb el videojoc, la intel·ligència artificial es consolida com una de les principals tendències de transformació del sector audiovisual i dels mitjans de comunicació.
L’informe assenyala la implantació de les noves tecnologies, entre les quals hi ha la IA, com un dels motors del creixement de la indústria audiovisual mundial.
El seu ús, a més, ha deixat de ser experimental als mitjans catalans. Dels 56 mitjans analitzats en l’estudi del Col·legi de Periodistes de Catalunya recollit per l’informe, només un no utilitza intel·ligència artificial en les seves rutines de treball, mentre que el 20% afirma utilitzar-la de manera constant.
Entre les aplicacions més habituals hi ha la generació d’esborranys, notes de premsa, articles i resums, la transcripció automàtica d’àudios i entrevistes, l’organització de la informació i l’automatització de processos editorials.
Els professionals consultats perceben majoritàriament la IA com una tecnologia complementària i no substitutiva. Les principals inquietuds se centren en la fiabilitat de la informació, els biaixos, les bombolles informatives i les anomenades “al·lucinacions” dels sistemes d’IA.
Un audiovisual més digital davant d’una nova etapa tecnològica
Les dades de l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2025 dibuixen, en conjunt, un ecosistema sotmès a una transformació estructural.
El videojoc reforça el pes de Catalunya dins de la indústria espanyola i europea, mentre que les plataformes digitals, les xarxes socials i els nous hàbits de consum modifiquen progressivament la relació dels ciutadans amb els continguts audiovisuals.
A aquesta transformació s’hi suma la intel·ligència artificial, que comença a integrar-se de manera habitual en els processos professionals i editorials, alhora que obre nous interrogants relacionats amb la fiabilitat, l’autoria, la desinformació i la supervisió humana.
Clica a “Veure més” per llegir l’informe complet: